«el pare em va acompanyar fins als setze anys (...). es va posar malalt als cinquanta dos, que sĂłn els que jo tinc en el moment dâescriure aquestes lĂnies. no soc especialment aprensiu, perĂČ la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que sâassemblen en tantes coses (...). parlar del pare o de la mare Ă©s parlar dâun mateix. les seves morts ens expliquen, tant com les seves ...
